Publicat per

PAC 3: Informe de la intervenció oral

Publicat per

PAC 3: Informe de la intervenció oral

DETECCIÓ DE NIVELLS DE LLENGUA ORAL A PARTIR DE L’AVALUACIÓ D’UN CAS REAL INFORME DE DETERMINACIONS I ARGUMENTS Grup 6 David Jiménez…
DETECCIÓ DE NIVELLS DE LLENGUA ORAL A PARTIR DE L’AVALUACIÓ D’UN CAS REAL INFORME DE DETERMINACIONS I ARGUMENTS Grup…

DETECCIÓ DE NIVELLS DE LLENGUA ORAL A PARTIR DE L’AVALUACIÓ D’UN CAS REAL
INFORME DE DETERMINACIONS I ARGUMENTS

Grup 6
David Jiménez Cot
Núria Rubau Subirana

La nostra alumna està fent una tasca de presentació oral davant la classe i explica alguns detalls de la seva vida. Si seguim fidelment el Marc Europeu Comú de Referència (2003), podríem pensar que el nivell d’aquesta aprenent és un A2. Tot i això, els diferents errors que comet, tant de pronunciació com gramaticals, ens han fet arribar a la conclusió que el seu nivell real és un A1.

La nostra argumentació es basa en el fet que el seu discurs és coherent i es pot entendre i interpretar bé el que transmet, però hi ha moments en els quals es produeixen errades rellevants. Per exemple, al llarg del discurs, topem constantment amb castellanismes i calcs que, segurament, provenen de la seva llengua materna. A banda d’això, el discurs és molt estàtic i hi manca agilitat, probablement perquè no fa servir connectors ni marcadors discursius.

Per tant, si bé la seva expressió és prou autònoma i, en certs moments, sap descriure adequadament situacions de la seva vida o fets quotidians, sí que hi detectem força mancances en el domini lingüístic. També hem notat que s’hi produeixen moltes pauses, unes són més llargues i altres, més breus. Això ens fa pensar que l’alumna té dificultats per generar estructures oracionals amb fluïdesa, com si les hagués de pensar molt bé o com si les estigués traduint internament a través de la seva llengua mare.

Observem altres elements que justifiquen aquest nivell A1, com ara l’ús dels temps verbals, la conjugació dels quals no sempre és encertada. Fins i tot, hi ha algunes incoherències en les consecucions temporals dels diferents verbs en oracions compostes. Una altra qüestió rellevant és l’emprament d’estructures un xic forçades o en què no s’acaba d’encertar bé el vocabulari, com per exemple en l’expressió “vam quedar vivint” per “vam acabar vivint”. A banda d’altres construccions calcades i poc genuïnes com “per molt de temps jugava al bàsquet”, en comptes de “durant molt de temps, vaig jugar a bàsquet”. A més, el seu lèxic és molt bàsic, i comet errors de flexió de persona i nombre, com quan diu “amb 13 any un estudiant” en comptes de “amb 13 anys una estudiant”.

En conclusió, podem afirmar que aquesta alumna es troba en una etapa molt inicial en l’aprenentatge de la llengua catalana, i que l’ús de castellanismes és un dels elements que més ho evidencia. No obstant això, no ha estat fàcil determinar si el nivell de l’estudiant era A1 o A2. El problema rau en el fet que, sovint, trobem alumnes iniciats que s’expressen coherentment, però mostren deficiències en els elements lingüístics més mecànics o estructurals. De fet, així ho menciona el Marc Europeu Comú de Referència, quan argumenta que “Això pot suposar que els esglaons de les escales no siguin uniformes, sinó que la seva alçada variï en funció de la dimensió o que s’adopti un enfocament doble amb uns nivells més amplis (comuns i convencionals) i uns altres de més limitats (locals i pedagògics)”(2003, pàg. 41). Com veiem, els nivells de referència no són del tot estàtics i poden fluctuar entre llindars propers, atès que hi ha alumnes que, per posar un exemple, aprenen a dominar més aviat les destreses orals que les escrites, o a l’inrevés.

BIBLIOGRAFIA

  • De l’Europe, C. (2003). Marc europeu comú de referència per a les llengües: aprendre, ensenyar, avaluar. Generalitat de Catalunya.

Debat0el PAC 3: Informe de la intervenció oral

No hi ha comentaris.

Publicat per

PAC 3: Informe de la correcció escrita

Publicat per

PAC 3: Informe de la correcció escrita

AVALUACIÓ DE LA LLENGUA ESCRITA A PARTIR D’UN TEXT REAL DE NIVELL C1 Grup 6 David Jiménez Cot Núria Rubau Subirana L’avaluació…
AVALUACIÓ DE LA LLENGUA ESCRITA A PARTIR D’UN TEXT REAL DE NIVELL C1 Grup 6 David Jiménez Cot Núria…

AVALUACIÓ DE LA LLENGUA ESCRITA A PARTIR D’UN TEXT REAL DE NIVELL C1

Grup 6
David Jiménez Cot
Núria Rubau Subirana

L’avaluació educativa és un procés imprescindible que no es pot concebre si no tenim en compte el binomi ensenyament-aprenentatge entre docents i alumnes. Així doncs, l’avaluació valora l’evolució de cada aprenent i adopta mesures de reforç o compensació per comprovar que els estudiants han assolit un nivell d’aprenentatge concret.

No podem valorar l’expressió escrita dels alumnes si abans no els hem plantejat unes bases d’orientació. I és per això que considerem que els enunciats de les tasques han de ser el màxim d’entenedors. Cal entregar als aprenents unes pautes prèvies de com poden planificar millor el seu redactat, què han de considerar per a la producció del text i, sobretot, què és el que es tindrà en compte a l’hora de corregir l’exercici.

De fa temps, les investigacions en l’àmbit de l’ensenyament han demostrat l’eficàcia de l’ús de rúbriques en l’avaluació, perquè afavoreixen les dues cares de la moneda: el docent fixa els límits del que ha d’avaluar perquè els alumnes aprenguin; mentre que els alumnes sintetitzen l’objectiu de la tasca, n’asseguren els passos per optimitzar-ne el rendiment i s’autoavaluen abans d’entregar el text.

Com que el nivell del nostre alumne és de C1, hem decidit adaptar una rúbrica als paràmetres que exigeix el Marc Europeu Comú de Referència (2003, capítol 3, quadre 2). Seguint aquest model, la nostra rúbrica avalua que l’alumnat sigui capaç de produir textos clars i fluids, amb una bona estructura, cohesió i adequació escrites. Però també, que tingui la capacitat d’expressar idees complexes amb un escrit que demostri un domini de la llengua que permeti seleccionar les estructures necessàries per a expressar-se satisfactòriament; tot i que es poden relativitzar errors d’ambigüitat que no suposin un entrebanc catastròfic en la comprensió global del text.

Un cop corregit el text, l’avaluació no acabarà de ser efectiva si no fem un bon retorn a l’estudiant. Neus Sanmartí no s’equivoca quan afirma que la retroalimentació «té un important afecte en la motivació i autoestima de l’alumnat, ja que l’ajuda a entendre millor les mateixes dificultats i a trobar camins per millorar» (Sanmartí, 2010). Els feedbacks, per tant, han de destacar de manera constructiva els errors i els encerts de l’estudiant. Aplicar aquestes retroalimentacions per mitjà de la coavaluació és una manera molt sana d’aprendre a través de l’avaluació, perquè també fomenta la regulació de l’aprenentatge entre iguals. Alhora que l’autoavaluació amb un diari de reflexió per part de l’alumne permetrà reforçar els mecanismes de millora i desenvolupament en les tasques semblants del demà.

Per acabar, podem afirmar que l’avaluació és un procés que no hem d’aplicar mai al final de l’aprenentatge, sinó a l’inici. Tal com diu Puigdevall amb altres autors, «primer s’han de preveure els aspectes lingüístics, textuals o d’altre tipus que es volen assolir al final de la pràctica i després es dissenyen totes les activitats o tasques intermèdies al voltant d’aquests aspectes, per assegurar que es treballen i se’n pren consciència (Puigdevall, 2022).

Consulta el text original i el text corregit amb retorn dels docents:

Text original

Escrit corregit amb feedback dels docents

BIBLIOGRAFIA

  • Bové, Carme, Corsà, Laura, Puigdevall, Maite (coord). (2022). Com avaluar les produccions escrites dels aprenents? Barcelona: Editorial UOC
  • De l’Europe, C. (2003). Marc europeu comú de referència per a les llengües: aprendre, ensenyar, avaluar. Generalitat de Catalunya.
  • Sanmartí, Neus. “Avaluar per aprendre: l’avaluació per millorar els aprenentatges de l’alumnat en el marc del currículum per competències”. A: Barcelona: Ge­neralitat de Catalunya, Departament d’Ensenyament, 2010. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament d’Ensenyament, 2010. 36 p.

Debat0el PAC 3: Informe de la correcció escrita

No hi ha comentaris.

Publicat per

Diari d’aprenentatge 2

Publicat per

Diari d’aprenentatge 2

LA IMPORTÀNCIA D’ESTIMULAR LA MOTIVACIÓ I IMPULSAR LA DIVERSITAT A L’AULA REFLEXIONS I PUNTUALITZACIONS     Aprendre a motivar adequadament l’alumnat és…
LA IMPORTÀNCIA D’ESTIMULAR LA MOTIVACIÓ I IMPULSAR LA DIVERSITAT A L’AULA REFLEXIONS I PUNTUALITZACIONS     Aprendre a motivar…

LA IMPORTÀNCIA D’ESTIMULAR LA MOTIVACIÓ I IMPULSAR LA DIVERSITAT A L’AULA

REFLEXIONS I PUNTUALITZACIONS

 

 

Aprendre a motivar adequadament l’alumnat és un factor crucial, atès que tindrà unes repercussions notables en l’aprenentatge dels estudiants. Aquesta reivindicació de motivació a les escoles és una qüestió que ja vaig treballar a la PAC 1 amb la bibliografia de Neus Sanmartí. Tot i això, la bibliografia de Dörnyei m’ha fet adonar de rellevàncies com la necessitat de facilitar espais i vincles entre família i alumnat i que s’intenti adaptar i actualitzar constantment el material docent a les particularitats de l’alumne.

Dörnyei, Zoltan. Estratègies de motivació a l’aula de llengües. Barcelona : UOC, 2011.

 

Les entrevistes que hem realitzat amb el grup han estat reveladores. Coincideixen que la motivació i la diversitat no pot assolir l’èxit si no és que el professor s’hi implica amb ganes. Interessantíssim que ambdós entrevistats destaquessin que la integració, la immersió del català i la diversitat a l’aula, en certs moments, pot generar conflictes inesperats, incomoditats o fer caure en el parany del prejudici i l’estereotip. És essencial, doncs, que el professorat estigui ben preparat per resoldre satisfactòriament aquests entrebancs. Em sorprèn que no s’inverteixin gaire diners a fer cursos de formació en aquest aspecte. Sobretot en l’àmbit de la diversitat.

També he pogut corroborar una sospita que he tingut des de sempre. Em va semblar una bona idea entrevistar una docent de l’escola pública i un docent de la concertada. Crec que amb les escoles privades o concertades continuem arrossegant mètodes didàctics massa conservadors i que poso molt en dubte. Em va deixar astorat el comentari que va fer el professor de la concertada sobre les aules d’acollida, les quals rebutjava argumentant que «promouen guetos».

Pel que fa a la diversitat i la motivació amb la llengua catalana, vaig comprovar que els mètodes didàctics que aplicaven en aquell centre concertat no eren gens originals i es basaven en procediments mecanitzats que crec que no motiven l’estudiant. Si no expliquem als alumnes la utilitat que pot tenir una tasca en la quotidianitat del demà, provocarem que es plantegin les típiques preguntes de «I això, per què ho he de fer, si no em servirà de res quan sigui més gran?». Ull viu, amb aquestes coses, per tant!

En canvi, els articles que han penjat els altres grups m’han semblat treballs excel·lents. Jo sempre he considerat que la gamificació és un recurs molt efectiu quan l’apliquem en l’aprenentatge. És meravellós perquè, quan un alumne s’equivoca jugant, no es frustra tant com quan s’adona que s’ha equivocat en un entorn didàctic més conservador o retrògrad.

En resum, opino que l’educador té la responsabilitat de crear un ambient que afavoreixi les ganes d’aprendre a l’aula, amb activitats dinàmiques, retroalimentacions constructives i posant èmfasi en tot allò que estem aprenent. També hem de treballar més la diversitat, perquè això potenciarà un ambient inclusiu que afavorirà el respecte entre iguals en un món que cada cop s’enriquirà més amb la multiculturalitat. Tot això permetrà desenvolupar habilitats valuoses perquè l’alumnat sigui capaç de fer front als paradigmes i desafiaments del món real.

Vídeo realitzat per la UPC en el qual s’aconsella com tractar la diversitat a l’aula seguint els 6 consells del Disseny Universal per a la instrucció. En aquest vídeo és interessant veure com la diversitat a l’aula no ha de ser només en l’àmbit de nouvinguts, sinó també en altres situacions com ara l’alumnat discapacitat.

 

 

Debat0el Diari d’aprenentatge 2

No hi ha comentaris.

Publicat per

Diari d´aprenentatge 2

Publicat per

Diari d´aprenentatge 2

En aquesta darrera PAC ha quedat palès que cada escola i cada professor és un món. El professorat ha d´adaptar el seus…
En aquesta darrera PAC ha quedat palès que cada escola i cada professor és un món. El professorat ha…

Estratègies de motivació a l'aula de llengües: 123 (Manuals) : Dörnyei,  Zoltán: Amazon.es: Libros

En aquesta darrera PAC ha quedat palès que cada escola i cada professor és un món. El professorat ha d´adaptar el seus coneixements i recursos a la manera de dur a terme l´ensenyament i adaptar-los al centre educatiu en qüestió. N´hi ha que són d´alta complexitat i, aleshores, s´han d’activar diferents estratègies per intentar arribar a l’alumnat i, contràriament, n´hi ha d’altres en què impartir classes de català no implica cap mena de complicació, si més no les mateixes que pot tenir qualsevol altra classe, ja sigui de matemàtiques o d´educació física.

Bé, les activitats en grup sempre tenen el component, que en certs moments pot atabalar una mica, d´haver de contactar amb els companys i companyes, posar-nos d´acord o cercar horaris per poder parlar. Finalment, però, quan s´aconsegueix l´objectiu comú d´enllestir la PAC en la millor de les condicions, sempre és satisfactori.

Entrevistar altres docents sempre és molt interessant, ja que t’adones que cadascú té les seves pròpies estratègies i motivacions per portar a terme la seva feina. Que la motivació i el rigor del professor s´encomani a l´alumne esdevé clau per mantenir encoratjat l´alumnat, i això depèn primordialment del professorat. Mostrar que el que ensenyes et provoca plaer i satisfacció és la millor tècnica sense cap mena de dubte perquè l´alumnat senti curiositat per aprendre.

Pel que fa a la diversitat de les aules, al cap i a la fi, penso que el més important com en molts altres aspectes de la vida, és l´empatia, i intentar crear un vincle horitzontal entre tot l´alumnat; que tant el professor com tota la classe surtin beneficiats de la diversitat cultural i lingüística. Pràctiques que altres grups han exposat, com les de treballar en grup o el treball cooperatiu, sempre són interessants mentre es facin de manera justa per a tots els integrants del grup.

És un treball que no ha anat del tot malament fer-lo en grup. Cadascú ha aportat el seu granet de sorra i, finalment, hem unit resultats i hem assolit els nostres objectius. Tant el coordinador, com el redactor, com els dos entrevistadors hem fet la nostra feina, i la comunicació sempre ha estat ràpida i fluïda.

Penso que en els treballs grupals és encara més important que en els treballs individuals començar-lo el més aviat possible, perquè cadascú tingui temps de fer la seva tasca, i perquè després es tingui temps de mostrar la feina feta i que els companys hi donin el seu vistiplau. Per a tots i totes sempre és un repte el treball en grup, però tal com he esmentat abans, quan s’obté un bon resultat la sensació és molt gratificant.

Debat0el Diari d´aprenentatge 2

No hi ha comentaris.

Publicat per

PAC 2: Experiències docents sobre com atendre la diversitat de l’aula: necessitats i motivació dels alumnes

Publicat per

PAC 2: Experiències docents sobre com atendre la diversitat de l’aula: necessitats i motivació dels alumnes

“La diversitat lingüística en els territoris de parla catalana” Grup 6:  Núria Rubau, Nerea Hernández, Ferran Oltra i Cecília Maria Simón. Aquest…
“La diversitat lingüística en els territoris de parla catalana” Grup 6:  Núria Rubau, Nerea Hernández, Ferran Oltra i Cecília…

“La diversitat lingüística en els territoris de parla catalana”

Grup 6:  Núria Rubau, Nerea Hernández, Ferran Oltra i Cecília Maria Simón.

Aquest text reflectirà una anàlisi de la diversitat i les estratègies de motivació a les aules d’educació secundària, basant-se en tres entrevistes fetes a tres docents de territoris de parla catalana (Mallorca, València i Catalunya) de les quals hem extret algunes reflexions interessants. D’una banda, s’observen diferències notòries entre aquestes zones (per exemple, en el tipus de migració i la llengua preferent); d’altra banda, també varien les necessitats dels alumnes segons el tipus de centre (concertat o públic) i la classe social a la qual pertanyen.

Respecte a la diversitat lingüística, és en un institut públic de Catalunya on s’evidencia una major multiculturalitat que desplaça el català en benefici del castellà, la llengua més emprada. Malgrat que a Palma també sigui la llengua més escoltada (a part de l’anglès) fora de les aules en un institut concertat amb alumnes de classe mitjana, les eines d’integració dels nouvinguts i la difusió del català són una peça clau del projecte lingüístic del centre: existeixen programes especials i d’atenció a la diversitat (que no s’allarguen gaire per evitar separar els alumnes), es creen grups de suport dels nouvinguts, se’ls assigna un company tutor que els guiï individualment… Tot això respectant el model lingüístic educatiu a Catalunya, que Comajoan, Vila i Bretxa diuen que “és un model escolar en què l’alumnat no és separat en línies segons la llengua familiar -per això se’n diu de conjunció- i en què la llengua de docència o vehicular habitual és el català.” (2017, pàg. 31).

Tanmateix, a Catalunya cal tenir en compte que els condicionants polítics, culturals, econòmics i demogràfics han fet que “la primera llengua d’incorporació a la societat d’acollida per a la majoria de la població arribada en les últimes migracions sigui el castellà i no pas el català (Departament d’Ensenyament, 2015)” (Comajoan, Bretxa i Vila, 2017; pàg. 33). Així doncs, és evident que les polítiques lingüístiques en relació amb l’educació no són prou eficaces per aconseguir ubicar el català al centre. En canvi, el fet d’assignar companys tutors que guiïn els nouvinguts pot ser una molt bona estratègia de motivació perquè pot ajudar a protegir l’autoestima dels alumnes i fer que augmenti la confiança en ells mateixos alhora que es fomenta la seva cohesió amb la resta. Com diu Dörnyei, “aquests possibles compostos amb auto- (autoestima, autoconfiança, autoeficàcia, autovàlua) són temes força sensibles durant l’escolarització primària i secundària, perquè els alumnes s’acostumen a trobar en la seva etapa de desenvolupament i la seva imatge personal pateix un flux de canvi constant.” (2011, pàg. 113). En efecte, possiblement la manca de participació i d’esperit crític que critiquen els docents es deu a aquesta dificultat vital en què es troben els alumnes. Per això serà positiu fomentar la col·laboració entre iguals, alhora que, com a professors, reconèixer el seu mèrit, oferir exercicis que puguin resoldre fàcilment en un principi, utilitzant recursos digitals i jocs interactius, fent autocrítica, incloure’s en els treballs en grup…

Per acabar, pel que fa a l’avaluació i valoració dels professors, les docents entrevistades coincideixen en el fet que el més rellevant és l’interès i la implicació dels alumnes. Per tant, la motivació serà un factor que condicionarà el seu resultat final. Per aconseguir aquest repte, caldrà col·laboració per part de tot el centre, així com l’escolta activa als joves i les seves preferències. Algunes propostes podrien anar en la línia de prioritzar la sociolingüística, els valors i la interculturalitat, per sobre de l’aprenentatge gramatical tradicional, així com l’oferiment de continguts audiovisuals en català. Alhora, cal remarcar que cada centre haurà de tenir en compte la seva particularitat i buscar les seves pròpies estratègies, ja que no tots els territoris disposen de la mateixa diversitat. També convé tenir en compte un fet important que caracteritzava l’institut públic valencià analitzat, es tracta de la necessitat urgent de formació en relació amb les realitats dialectals del català i el foment de la llengua catalana com a nexe intercultural dins els territoris de parla catalana. Possiblement, el model lingüístic del sistema educatiu a Catalunya hauria d’anar més enllà dels límits del principat, a part de ser revisat.

Bibliografia:

Barrieras, M. [Mònica]. (2009) Diversitat lingüística a l’aula: Construir centres educatius plurilingües. Vic: Eumo. ISBN 97884976636.

Bretxa, V. [Vanessa]; Comajoan, L. [Llorenç]: Vila, F. X. [Francesc Xavier]. (2017). Capítol 2: Els centres, realitats lingüísticament diverses. A: Les veus del professorat. L’ensenyament i la gestió de llengües a secundària. Barcelona: Horsori Editorial.

Comajoan, L. [Llorenç]. (2012) La motivació i la seva importància en el procés d’aprenentatge de llengües segones (L2). Barcelona. Consorci per a la Normalització Lingüística.

Dörnyei, Z. [Zoltan]. (2011). Estratègies de motivació a l’aula de llengües. Barcelona: FUOC.

Mallart, J. [Joan]. (2007-2008). Fonamentació i didàctica de la motivació a l’àmbit de les llengües. En: Revista catalana de pedagogia, Nº. 6, pp. 105-130. ISSN 1695-5641.

Miquel, L. [Lourdes]. (2008). Entrevista a Lourdes Miquel: Agítese antes de usar. En: MarcoELE: Revista de Didáctica Español Lengua Extranjera, Nº. 6. ISSN 1885-2211.

Bibliografia web:

Les citacions i referències bibliogràfiques en el treball acadèmic. https://materials.campus.uoc.edu/cdocent/PID_00230001/ FUOC. Data de consulta: 16 d’abril de 2023.

Serra, E. [Enric]. (2017). Aprendre llengües. http://enricserrabloc.blogspot.com/ data de consulta: 16 d’abril de 2023.

Ús no sexista de la llengua. https://materials.campus.uoc.edu/cdocent/PID_00272066/ FUOC. Data de consulta: 16 d’abril de 2023.

Debat2el PAC 2: Experiències docents sobre com atendre la diversitat de l’aula: necessitats i motivació dels alumnes

  1. Ignacio Elpidio Domínguez Ruiz says:

    Bona tarda, grup 6.

    Enhorabona per una pràctica molt interessant. Crec que la comparació entre tres casos a tres comunitats autònomes amb usos del català ben diversos, pel que fa a l’acceptació social, pes del turisme i de la migració i marc legal, entre altres factors, és d’allò més interessant. També trobo molt rellevant el fet que destaqueu la necessitat d’adaptar les estratègies de motivació a cada territori, atès que són molt diferents pel que fa a la diversitat lingüística i sociocultural i al paper del català. En el cas del País Valencià esmenteu la necessitat de formació sobre les varietats del català i el foment del català com a llengua de nexe intercultural. Com podrien ser adaptacions semblants als casos mallorquí i català?

  2. David Jiménez Cot says:

    Bon dia, Núria.

    En primer lloc, l’enhoraboníssima pel treball! Està molt ben documentat i plantejat. Es nota que domineu bé la bibliografia i que n’heu extret suc del bo, de les entrevistes que heu fet.

    M’ha semblat molt interessant que hàgiu investigat amb les entrevistes més enllà del Principat. Tal com dieu, la situació és complexa perquè a València i Balears, per desgràcia, els governs de les darreres dècades no s’han preocupat gaire per la normalització i la immersió de la llengua catalana.

    Si bé considero que m’ha faltat en el text que especifiquéssiu més les activitats que aplicaríeu, heu fet unes conclusions molt bones, en el darrer paràgraf. Teniu tota la raó en el fet que cal anar més enllà del Principat. De vegades, alguns problemes de normalització lingüística no només provenen del context polític, social, cultural… del territori de parla. A voltes, una part del problema es troba en el defecte de la centralització del territori que posseeix més avantatges, normalment per interessos econòmics. El capital també corromp la llengua, sens dubte.

    Totalment d’acord que cal adaptar individualment els centres pel fet que les necessitats dels alumnes poden ser molt diferents i diverses en cada territori.

    Molt bon article! Endavant!

    Salut,

    David.

Publicat per

Reflexió final de la PAC 1

Publicat per

Reflexió final de la PAC 1

Per començar, m’agradaria agrair a tots els companys les seves aportacions, ja que m’han semblat molt interessants i he après coses que desconeixia fins ara. En el nostre sistema educatiu comptem amb diferents mètodes d’ensenyament, i aquests han evolucionat ràpidament en els darrers anys per tal d’adaptar-se als canvis que vivim diàriament, sigui tecnològicament o socialment. El treball cooperatiu m’ha semblat un sistema molt útil per tal de crear un vincle més proper entre els alumnes, per tal de treballar en equip…
Per començar, m’agradaria agrair a tots els companys les seves aportacions, ja que m’han semblat molt interessants i he…

Per començar, m’agradaria agrair a tots els companys les seves aportacions, ja que m’han semblat molt interessants i he après coses que desconeixia fins ara.

En el nostre sistema educatiu comptem amb diferents mètodes d’ensenyament, i aquests han evolucionat ràpidament en els darrers anys per tal d’adaptar-se als canvis que vivim diàriament, sigui tecnològicament o socialment.

El treball cooperatiu m’ha semblat un sistema molt útil per tal de crear un vincle més proper entre els alumnes, per tal de treballar en equip i aprendre a repartir i dosificar la feina independent iequitativament.

A l’hora d’ensenyar una llengua s’han de tenir en compte molts aspectes, però trobo que les noves tecnologies poden ajudar molt a l’hora d’adquirir vocabulari i altres aspectes com saber fer un bon ús d’aquestes eines, de les quals fem ús diàriament.
Tot i això, trobo que hi ha altres aspectes com la gramàtica, que requereixen una explicació enfocada des d’un punt més tradicional per tal de poder assolir tots els continguts que presenti l’assignatura en concret. Però sempre intentant que les classes siguin amenes, motivadores i interactives.

Pel que fa al blog, trobo que és un sistema molt pràctic per posar en conjunt les idees de tots els companys i poder aprendre els uns dels altres. Ja que en presentar una PAC al RAC no sempre tenim l’opció de veure altres punts de vista, que moltes vegades ajuden en el nostre aprenentatge.

He descobert, gràcies als comentaris d’una companya, dos sistemes d’aprenentatge, els quals no en tenia coneixement. El sistema de l’escola Waldorf i el sistema de l’escola Decroly, comparteixen molts aspectes amb el sistema Montessori, ja que basen l’aprenentatge dels alumnes en el que es coneix com la vida quotidiana, abans que l’aprenentatge que coneixem basat a memoritzar i plasmar-ho en un examen.

Aquesta activitat m’ha ajudat a veure la importància que està prenent la tecnologia en la nostra vida. Tot i que alguns docents es resisteixen a fer ús d’eines interactives en les seves classes, trobo que poden ajudar en molts aspectes en l’aprenentatge, sigui en una assignatura d’àmbit humanístic, com en classes enfocades en l’àmbit científic o tecnològic. A l’hora de ser docents hem de tenir en compte que el nostre principal objectiu és ensenyar, però alhora demostrar als alumnes que l’ensenyament és divertit i didàctic, per tal de no oferir classes avorrides en les quals els alumnes no mostrin interès.

Aquesta primera PAC m’ha ensenyat a ensenyar, i desitjo que aquesta assignatura continuï per aquest camí, per tal de convertir-me en docent, en un futur no molt llunyà, i que els meus alumnes gaudeixin de les meves classes.

Debat0el Reflexió final de la PAC 1

No hi ha comentaris.

Publicat per

Innovació educativa i TIC i TAC

Publicat per

Innovació educativa i TIC i TAC

Els mètodes d’ensenyament canvien constantment, i actualment estem vivint en una era en la qual la tecnologia ha pres un paper molt…
Els mètodes d’ensenyament canvien constantment, i actualment estem vivint en una era en la qual la tecnologia ha pres…

Els mètodes d’ensenyament canvien constantment, i actualment estem vivint en una era en la qual la tecnologia ha pres un paper molt important en les nostres vides.

Cada vegada més veiem com aquestes tecnologies s’estan endinsant en el món de l’ensenyament, ja que s’estan tornant necessàries, per tal d’introduir nous mètodes. Aquestes tecnologies s’introdueixen de diferents maneres, siguin fent activitats interactives o directament introduint noves assignatures com podrien ser les TIC.

Figura 1. Eines bàsiques de les TIC,
 Les tecnologies de l’aprenentatge i el coneixement de les TAC, Institut Obert de Catalunya 

Ser innovadors a les aules és necessari, per tal de poder buscar noves propostes i materials, les quals facin que els alumnes tinguin motivació per aprendre i gaudir al màxim de l’aprenentatge. Ser innovadors és necessari per a sortir de la quotidianitat i no entrar en la monotonia.

Fer recerca forma part de la feina dels docents, és un dels aspectes més importants d’aquesta feina, per tal de conèixer en profunditat tots els temes tractats a l’aula. Fer recerca des de diferents fonts i no quedar-te en una de sola és crucial per tal de poder contrastar la informació i triar el que més s’adequarà a les classes.

Figura 2. Què vol dir treballar amb situacions d’aprenentatge (LOMLOE)? 
Cecilia Hill, Blog Som Docents. 2023 

Des del punt de vista de l’alumnat és bo deixar que siguin els mateixos estudiants els que busquin informació, per tal que s’introdueixin en el món de la recerca i que aprenguin a contrastar informació i per donar un paper més important i independent a l’alumnat.

Tant els alumnes com els docents estan en constant aprenentatge, i és per això que sempre han d’analitzar la seva feina per tal de millorar la seva pràctica docent, sigui per canviar petites coses o refer el mètode en general i estar sempre actualitzats.

Avui en dia, els nens i nenes, des de ben petits naixen envoltats de tecnologia, i cada vegada més, des de ben petits i tenen accés lliure. Tenint en compte que la majoria de la informació i coneixement prové de mitjans digitals, les aules s’han adaptat a fer ús d’aquestes plataformes virtuals durant les seves hores lectives. Les TIC juguen un paper molt rellevant en l’aprenentatge, pel fet que els alumnes el veuen com un aprenentatge més amè i interactiu, deixant de banda les classes tradicionals de llibre i llibreta.

Les TIC són un recurs que del qual se’n pot fer ús en diferents metodologies, per tant, després de pensar la metodologia que es farà servir, s’hi introdueixen les TIC i s’adapten a la manera de fer. De la mateixa manera, cada cop més, es recomana fer ús de la tecnologia a classe. El fet de potència l’ús de les TIC, ajuda a fer un bon ús d’aquestes eines i a motivar als alumnes. Tot i això, sempre s’ha de tenir present que no se’n pot fer un ús excessiu i prendre consciència del que comporta l’ús d’aquestes eines a classe.

Tal com ens explica Josep López en l’anterior vídeo, les escoles, instituts i universitats, han incrementat el seu ús de les noves tecnologies i les han introduït a les aules, adaptant les seves classes a aquests nous sistemes d’aprenentatge.
Tot i que molts pares opinen que l’ús de la tecnologia pot convertir-se en una distracció a classe, els docents recolzen l’ús d’aquestes per tal de fer les seves classes més didàctiques i dinàmiques, sempre mantenint el control.

Bibliografia:

GARCIA, Fran i COMADRAN, Jan. (2022) Els ordinadors a l’aula: Eina útil o distració? Mollet del Valles: Institut Sant Gerbasi.
https://santgervasi.junior-report.media/els-ordinadors-a-laula-eina-util-o-distraccio/ 

PEIRO, Irmina. (2018) Aventatges i Inconvenients de l’ús dels ordinadors a l’escola. Barcelona: Universitat de Barcelona.
https://grupatelier.com/avantatges-i-inconvenients-de-lus-dels-ordinadors-a-les-escoles 

Les tecnologies del llenguatge i el coneixement (TAC). Institut Obert de Catalunya.
https://ioc.xtec.cat/materials/FP/Recursos/fp_edi_m05_/web/fp_edi_m05_htmlindex/WebContent/u5/introduccio.html 

HILL, Cecilia. Blog Som Docents. (2023) Què vol dir treballar amb situacions d’aprenentatge (LOMLOE)?
https://somdocents.com/blog/que-vol-dir-treballar-situacions-daprenentatge/ 

LÓPEZ, Jose. (2020) La Tecnologia a les aules.
La tecnologia a les aules – Josep López 

Debat1el Innovació educativa i TIC i TAC

  1. Ferran Oltra Artal says:

    Benvolguda Núria,

    Certament, les TIC són eines importants a l’hora d’aprendre una llengua i per la resta de camps, en general. Tot i això, pense que hem de cercar un equilibri entre les TIC i els altres procediments dels quals disposem per impartir docència. Les lectures en format de paper no s’haurien de perdre. De la mateixa manera, tot i ser una bona tècnica per l’estudi de l’alumnat, considere que pot ser contraproduent el fet de centrar-se exclusivament en les TIC. Si aconseguim una estabilitat entre la digitalització i l’aprenentatge basat en jocs (ABJ) i no deixem de costat el llibre imprès, generarem dinamisme en les aules i farem molts més partícips als estudiants. Potser inclús generem una millora en les habilitats socials i d’integració. Actualment, la societat és molt diversa i és una obvietat que passa també a les aules, fet que produeix que l’alumnat es relacione amb gent de diferents ètnies i cultures. Les tecnologies digitals no afavoreixen a la interactuació entre ells i és per això que crec que s’ha de trobar aquesta equanimitat entre les diferents tècniques d’aprenentatge.

    Com bé afirmes, els docents estan “condemnats” a renovar-se i en una societat en un canvi tan ràpid i constant, això no és gens fàcil. Jo mateix, tenia una perspectiva de la docència més adaptada a la meua època d’ensenyament obligatori, on els ordinadors els utilitzàvem tres o quatre hores per setmana. Avui, vint anys després, tot és molt diferent, i l’aprenentatge ha evolucionat d’una manera desmesurada. Es coneixen més tècniques d’estudi, es treballa molt més de manera digital i existeix més protagonisme de l’alumnat quan es treballa a les aules. Quan els estudiants acaben l’ensenyament obligatori o, fins i tot, la universitat, estan molt més preparats per enfrontar-se al món laboral i per integrar-se en el sistema.

    En definitiva, pense que les TIC poden ajudar en l’educació, però sols si se’n fa un ús moderat i responsable. Si algun dia acabem dedicant-nos a la docència, hem d’estar preparats, per equilibrar l’aprenentatge i per adaptar-nos als canvis de l’era digital.

    M’ha agradat molt el teu escrit, Núria. M’ha fet pensar en moltes coses.

    Cordialment,

    Ferran

Publicat per

Presentació

Publicat per

Presentació

Hola! Soc la Núria Rubau Subirana i tinc 24 anys. Soc d’un petit poble de la Costa Brava anomenat Sant Antoni de Calonge, un meravellós poble de platja. Estudio el grau de traducció i interpretació perquè en un futur m’agradaria exercir de professora. Vaig començar els meus estudis universitaris amb el grau d’Estudis Anglesos, però més endavant vaig veure que no era el grau amb el qual volia continuar i vaig topar amb la UOC, que em va donar l’opció…
Hola! Soc la Núria Rubau Subirana i tinc 24 anys. Soc d’un petit poble de la Costa Brava anomenat…

Hola!

Soc la Núria Rubau Subirana i tinc 24 anys. Soc d’un petit poble de la Costa Brava anomenat Sant Antoni de Calonge, un meravellós poble de platja.

Estudio el grau de traducció i interpretació perquè en un futur m’agradaria exercir de professora. Vaig començar els meus estudis universitaris amb el grau d’Estudis Anglesos, però més endavant vaig veure que no era el grau amb el qual volia continuar i vaig topar amb la UOC, que em va donar l’opció de poder estudiar des de casa i aprenent el que més m’apassionen, els idiomes.

M’agraden molt els animals, tinc un gat i una gosseta d’un any. M’encanta passar temps a l’aire lliure i anar a la muntanya a passejar per desconnectar.

També m’apassiona viatjar, per tal d’aprendre de tot arreu on vaig, les seves cultures i tradicions, la seva gent i la seva història, la meva destinació somiada és l’Índia.

Desitjo gaudir d’aquesta assignatura i poder conèixer i fer noves relacions amb tots els companys.

Gràcies a tots!

Debat1el Presentació

Publicat per

Presentació Ensenyament de la llengua catalana

Publicat per

Presentació Ensenyament de la llengua catalana

Bon dia a tothom, em dic Quim i soc de Manresa. Estic cursant probablement el penúltim semestre del grau. Agafo amb moltes ganes aquesta assignatura d´Ensenyament de la llengua catalana. Espero que en gaudim tots plegats.   Molta força, i endavant Benvinguda i presentacions …
Bon dia a tothom, em dic Quim i soc de Manresa. Estic cursant probablement el penúltim semestre del grau.…

Bon dia a tothom, em dic Quim i soc de Manresa. Estic cursant probablement el penúltim semestre del grau. Agafo amb moltes ganes aquesta assignatura d´Ensenyament de la llengua catalana. Espero que en gaudim tots plegats.

 

Molta força, i endavant

Debat1el Presentació Ensenyament de la llengua catalana

  1. Anna Tudela Isanta says:

    Hola, Quim! Espero que gaudeixis l’assignatura. I ànims amb la recta final del grau!