Debat2el PAC 2: Experiències docents sobre com atendre la diversitat de l’aula: necessitats i motivació dels alumnes

  1. Ignacio Elpidio Domínguez Ruiz says:

    Bona tarda, grup 6.

    Enhorabona per una pràctica molt interessant. Crec que la comparació entre tres casos a tres comunitats autònomes amb usos del català ben diversos, pel que fa a l’acceptació social, pes del turisme i de la migració i marc legal, entre altres factors, és d’allò més interessant. També trobo molt rellevant el fet que destaqueu la necessitat d’adaptar les estratègies de motivació a cada territori, atès que són molt diferents pel que fa a la diversitat lingüística i sociocultural i al paper del català. En el cas del País Valencià esmenteu la necessitat de formació sobre les varietats del català i el foment del català com a llengua de nexe intercultural. Com podrien ser adaptacions semblants als casos mallorquí i català?

  2. David Jiménez Cot says:

    Bon dia, Núria.

    En primer lloc, l’enhoraboníssima pel treball! Està molt ben documentat i plantejat. Es nota que domineu bé la bibliografia i que n’heu extret suc del bo, de les entrevistes que heu fet.

    M’ha semblat molt interessant que hàgiu investigat amb les entrevistes més enllà del Principat. Tal com dieu, la situació és complexa perquè a València i Balears, per desgràcia, els governs de les darreres dècades no s’han preocupat gaire per la normalització i la immersió de la llengua catalana.

    Si bé considero que m’ha faltat en el text que especifiquéssiu més les activitats que aplicaríeu, heu fet unes conclusions molt bones, en el darrer paràgraf. Teniu tota la raó en el fet que cal anar més enllà del Principat. De vegades, alguns problemes de normalització lingüística no només provenen del context polític, social, cultural… del territori de parla. A voltes, una part del problema es troba en el defecte de la centralització del territori que posseeix més avantatges, normalment per interessos econòmics. El capital també corromp la llengua, sens dubte.

    Totalment d’acord que cal adaptar individualment els centres pel fet que les necessitats dels alumnes poden ser molt diferents i diverses en cada territori.

    Molt bon article! Endavant!

    Salut,

    David.

Debat1el Innovació educativa i TIC i TAC

  1. Ferran Oltra Artal says:

    Benvolguda Núria,

    Certament, les TIC són eines importants a l’hora d’aprendre una llengua i per la resta de camps, en general. Tot i això, pense que hem de cercar un equilibri entre les TIC i els altres procediments dels quals disposem per impartir docència. Les lectures en format de paper no s’haurien de perdre. De la mateixa manera, tot i ser una bona tècnica per l’estudi de l’alumnat, considere que pot ser contraproduent el fet de centrar-se exclusivament en les TIC. Si aconseguim una estabilitat entre la digitalització i l’aprenentatge basat en jocs (ABJ) i no deixem de costat el llibre imprès, generarem dinamisme en les aules i farem molts més partícips als estudiants. Potser inclús generem una millora en les habilitats socials i d’integració. Actualment, la societat és molt diversa i és una obvietat que passa també a les aules, fet que produeix que l’alumnat es relacione amb gent de diferents ètnies i cultures. Les tecnologies digitals no afavoreixen a la interactuació entre ells i és per això que crec que s’ha de trobar aquesta equanimitat entre les diferents tècniques d’aprenentatge.

    Com bé afirmes, els docents estan “condemnats” a renovar-se i en una societat en un canvi tan ràpid i constant, això no és gens fàcil. Jo mateix, tenia una perspectiva de la docència més adaptada a la meua època d’ensenyament obligatori, on els ordinadors els utilitzàvem tres o quatre hores per setmana. Avui, vint anys després, tot és molt diferent, i l’aprenentatge ha evolucionat d’una manera desmesurada. Es coneixen més tècniques d’estudi, es treballa molt més de manera digital i existeix més protagonisme de l’alumnat quan es treballa a les aules. Quan els estudiants acaben l’ensenyament obligatori o, fins i tot, la universitat, estan molt més preparats per enfrontar-se al món laboral i per integrar-se en el sistema.

    En definitiva, pense que les TIC poden ajudar en l’educació, però sols si se’n fa un ús moderat i responsable. Si algun dia acabem dedicant-nos a la docència, hem d’estar preparats, per equilibrar l’aprenentatge i per adaptar-nos als canvis de l’era digital.

    M’ha agradat molt el teu escrit, Núria. M’ha fet pensar en moltes coses.

    Cordialment,

    Ferran

Debat1el Presentació Ensenyament de la llengua catalana

  1. Anna Tudela Isanta says:

    Hola, Quim! Espero que gaudeixis l’assignatura. I ànims amb la recta final del grau!