LA IMPORTÀNCIA D’ESTIMULAR LA MOTIVACIÓ I IMPULSAR LA DIVERSITAT A L’AULA

REFLEXIONS I PUNTUALITZACIONS

Aprendre a motivar adequadament l’alumnat és un factor crucial, atès que tindrà unes repercussions notables en l’aprenentatge dels estudiants. Aquesta reivindicació de motivació a les escoles és una qüestió que ja vaig treballar a la PAC 1 amb la bibliografia de Neus Sanmartí. Tot i això, la bibliografia de Dörnyei m’ha fet adonar de rellevàncies com la necessitat de facilitar espais i vincles entre família i alumnat i que s’intenti adaptar i actualitzar constantment el material docent a les particularitats de l’alumne.

Les entrevistes que hem realitzat amb el grup han estat reveladores. Coincideixen que la motivació i la diversitat no pot assolir l’èxit si no és que el professor s’hi implica amb ganes. Interessantíssim que ambdós entrevistats destaquessin que la integració, la immersió del català i la diversitat a l’aula, en certs moments, pot generar conflictes inesperats, incomoditats o fer caure en el parany del prejudici i l’estereotip. És essencial, doncs, que el professorat estigui ben preparat per resoldre satisfactòriament aquests entrebancs. Em sorprèn que no s’inverteixin gaire diners a fer cursos de formació en aquest aspecte. Sobretot en l’àmbit de la diversitat.

També he pogut corroborar una sospita que he tingut des de sempre. Em va semblar una bona idea entrevistar una docent de l’escola pública i un docent de la concertada. Crec que amb les escoles privades o concertades continuem arrossegant mètodes didàctics massa conservadors i que poso molt en dubte. Em va deixar astorat el comentari que va fer el professor de la concertada sobre les aules d’acollida, les quals rebutjava argumentant que «promouen guetos».

Pel que fa a la diversitat i la motivació amb la llengua catalana, vaig comprovar que els mètodes didàctics que aplicaven en aquell centre concertat no eren gens originals i es basaven en procediments mecanitzats que crec que no motiven l’estudiant. Si no expliquem als alumnes la utilitat que pot tenir una tasca en la quotidianitat del demà, provocarem que es plantegin les típiques preguntes de «I això, per què ho he de fer, si no em servirà de res quan sigui més gran?». Ull viu, amb aquestes coses, per tant!

En canvi, els articles que han penjat els altres grups m’han semblat treballs excel·lents. Jo sempre he considerat que la gamificació és un recurs molt efectiu quan l’apliquem en l’aprenentatge. És meravellós perquè, quan un alumne s’equivoca jugant, no es frustra tant com quan s’adona que s’ha equivocat en un entorn didàctic més conservador o retrògrad.

En resum, opino que l’educador té la responsabilitat de crear un ambient que afavoreixi les ganes d’aprendre a l’aula, amb activitats dinàmiques, retroalimentacions constructives i posant èmfasi en tot allò que estem aprenent. També hem de treballar més la diversitat, perquè això potenciarà un ambient inclusiu que afavorirà el respecte entre iguals en un món que cada cop s’enriquirà més amb la multiculturalitat. Tot això permetrà desenvolupar habilitats valuoses perquè l’alumnat sigui capaç de fer front als paradigmes i desafiaments del món real.

Vídeo realitzat per la UPC en el qual s’aconsella com tractar la diversitat a l’aula seguint els 6 consells del Disseny Universal per a la instrucció. En aquest vídeo és interessant veure com la diversitat a l’aula no ha de ser només en l’àmbit de nouvinguts, sinó també en altres situacions com ara l’alumnat discapacitat.