DETECCIÓ DE NIVELLS DE LLENGUA ORAL A PARTIR DE L’AVALUACIÓ D’UN CAS REAL
INFORME DE DETERMINACIONS I ARGUMENTS

Grup 6
David Jiménez Cot
Núria Rubau Subirana

La nostra alumna està fent una tasca de presentació oral davant la classe i explica alguns detalls de la seva vida. Si seguim fidelment el Marc Europeu Comú de Referència (2003), podríem pensar que el nivell d’aquesta aprenent és un A2. Tot i això, els diferents errors que comet, tant de pronunciació com gramaticals, ens han fet arribar a la conclusió que el seu nivell real és un A1.

La nostra argumentació es basa en el fet que el seu discurs és coherent i es pot entendre i interpretar bé el que transmet, però hi ha moments en els quals es produeixen errades rellevants. Per exemple, al llarg del discurs, topem constantment amb castellanismes i calcs que, segurament, provenen de la seva llengua materna. A banda d’això, el discurs és molt estàtic i hi manca agilitat, probablement perquè no fa servir connectors ni marcadors discursius.

Per tant, si bé la seva expressió és prou autònoma i, en certs moments, sap descriure adequadament situacions de la seva vida o fets quotidians, sí que hi detectem força mancances en el domini lingüístic. També hem notat que s’hi produeixen moltes pauses, unes són més llargues i altres, més breus. Això ens fa pensar que l’alumna té dificultats per generar estructures oracionals amb fluïdesa, com si les hagués de pensar molt bé o com si les estigués traduint internament a través de la seva llengua mare.

Observem altres elements que justifiquen aquest nivell A1, com ara l’ús dels temps verbals, la conjugació dels quals no sempre és encertada. Fins i tot, hi ha algunes incoherències en les consecucions temporals dels diferents verbs en oracions compostes. Una altra qüestió rellevant és l’emprament d’estructures un xic forçades o en què no s’acaba d’encertar bé el vocabulari, com per exemple en l’expressió “vam quedar vivint” per “vam acabar vivint”. A banda d’altres construccions calcades i poc genuïnes com “per molt de temps jugava al bàsquet”, en comptes de “durant molt de temps, vaig jugar a bàsquet”. A més, el seu lèxic és molt bàsic, i comet errors de flexió de persona i nombre, com quan diu “amb 13 any un estudiant” en comptes de “amb 13 anys una estudiant”.

En conclusió, podem afirmar que aquesta alumna es troba en una etapa molt inicial en l’aprenentatge de la llengua catalana, i que l’ús de castellanismes és un dels elements que més ho evidencia. No obstant això, no ha estat fàcil determinar si el nivell de l’estudiant era A1 o A2. El problema rau en el fet que, sovint, trobem alumnes iniciats que s’expressen coherentment, però mostren deficiències en els elements lingüístics més mecànics o estructurals. De fet, així ho menciona el Marc Europeu Comú de Referència, quan argumenta que “Això pot suposar que els esglaons de les escales no siguin uniformes, sinó que la seva alçada variï en funció de la dimensió o que s’adopti un enfocament doble amb uns nivells més amplis (comuns i convencionals) i uns altres de més limitats (locals i pedagògics)”(2003, pàg. 41). Com veiem, els nivells de referència no són del tot estàtics i poden fluctuar entre llindars propers, atès que hi ha alumnes que, per posar un exemple, aprenen a dominar més aviat les destreses orals que les escrites, o a l’inrevés.

BIBLIOGRAFIA

• De l’Europe, C. (2003). Marc europeu comú de referència per a les llengües: aprendre, ensenyar, avaluar. Generalitat de Catalunya.