Debatcontributions 2el PAC 2: Experiències docents sobre com atendre la diversitat de l’aula: necessitats i motivació dels alumnes
Ignacio Elpidio Domínguez Ruiz says:
Visibilitat: Públic
Bona tarda, grup 6.
Enhorabona per una pràctica molt interessant. Crec que la comparació entre tres casos a tres comunitats autònomes amb usos del català ben diversos, pel que fa a l’acceptació social, pes del turisme i de la migració i marc legal, entre altres factors, és d’allò més interessant. També trobo molt rellevant el fet que destaqueu la necessitat d’adaptar les estratègies de motivació a cada territori, atès que són molt diferents pel que fa a la diversitat lingüística i sociocultural i al paper del català. En el cas del País Valencià esmenteu la necessitat de formació sobre les varietats del català i el foment del català com a llengua de nexe intercultural. Com podrien ser adaptacions semblants als casos mallorquí i català?
En primer lloc, l’enhoraboníssima pel treball! Està molt ben documentat i plantejat. Es nota que domineu bé la bibliografia i que n’heu extret suc del bo, de les entrevistes que heu fet.
M’ha semblat molt interessant que hàgiu investigat amb les entrevistes més enllà del Principat. Tal com dieu, la situació és complexa perquè a València i Balears, per desgràcia, els governs de les darreres dècades no s’han preocupat gaire per la normalització i la immersió de la llengua catalana.
Si bé considero que m’ha faltat en el text que especifiquéssiu més les activitats que aplicaríeu, heu fet unes conclusions molt bones, en el darrer paràgraf. Teniu tota la raó en el fet que cal anar més enllà del Principat. De vegades, alguns problemes de normalització lingüística no només provenen del context polític, social, cultural… del territori de parla. A voltes, una part del problema es troba en el defecte de la centralització del territori que posseeix més avantatges, normalment per interessos econòmics. El capital també corromp la llengua, sens dubte.
Totalment d’acord que cal adaptar individualment els centres pel fet que les necessitats dels alumnes poden ser molt diferents i diverses en cada territori.
Formeu part de la comunitat? Accés per veure més publicacions.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Bona tarda, grup 6.
Enhorabona per una pràctica molt interessant. Crec que la comparació entre tres casos a tres comunitats autònomes amb usos del català ben diversos, pel que fa a l’acceptació social, pes del turisme i de la migració i marc legal, entre altres factors, és d’allò més interessant. També trobo molt rellevant el fet que destaqueu la necessitat d’adaptar les estratègies de motivació a cada territori, atès que són molt diferents pel que fa a la diversitat lingüística i sociocultural i al paper del català. En el cas del País Valencià esmenteu la necessitat de formació sobre les varietats del català i el foment del català com a llengua de nexe intercultural. Com podrien ser adaptacions semblants als casos mallorquí i català?
Bon dia, Núria.
En primer lloc, l’enhoraboníssima pel treball! Està molt ben documentat i plantejat. Es nota que domineu bé la bibliografia i que n’heu extret suc del bo, de les entrevistes que heu fet.
M’ha semblat molt interessant que hàgiu investigat amb les entrevistes més enllà del Principat. Tal com dieu, la situació és complexa perquè a València i Balears, per desgràcia, els governs de les darreres dècades no s’han preocupat gaire per la normalització i la immersió de la llengua catalana.
Si bé considero que m’ha faltat en el text que especifiquéssiu més les activitats que aplicaríeu, heu fet unes conclusions molt bones, en el darrer paràgraf. Teniu tota la raó en el fet que cal anar més enllà del Principat. De vegades, alguns problemes de normalització lingüística no només provenen del context polític, social, cultural… del territori de parla. A voltes, una part del problema es troba en el defecte de la centralització del territori que posseeix més avantatges, normalment per interessos econòmics. El capital també corromp la llengua, sens dubte.
Totalment d’acord que cal adaptar individualment els centres pel fet que les necessitats dels alumnes poden ser molt diferents i diverses en cada territori.
Molt bon article! Endavant!
Salut,
David.