Debatcontributions 1el Innovació educativa i TIC i TAC
Ferran Oltra Artal says:
Visibilitat: Públic
Benvolguda Núria,
Certament, les TIC són eines importants a l’hora d’aprendre una llengua i per la resta de camps, en general. Tot i això, pense que hem de cercar un equilibri entre les TIC i els altres procediments dels quals disposem per impartir docència. Les lectures en format de paper no s’haurien de perdre. De la mateixa manera, tot i ser una bona tècnica per l’estudi de l’alumnat, considere que pot ser contraproduent el fet de centrar-se exclusivament en les TIC. Si aconseguim una estabilitat entre la digitalització i l’aprenentatge basat en jocs (ABJ) i no deixem de costat el llibre imprès, generarem dinamisme en les aules i farem molts més partícips als estudiants. Potser inclús generem una millora en les habilitats socials i d’integració. Actualment, la societat és molt diversa i és una obvietat que passa també a les aules, fet que produeix que l’alumnat es relacione amb gent de diferents ètnies i cultures. Les tecnologies digitals no afavoreixen a la interactuació entre ells i és per això que crec que s’ha de trobar aquesta equanimitat entre les diferents tècniques d’aprenentatge.
Com bé afirmes, els docents estan “condemnats” a renovar-se i en una societat en un canvi tan ràpid i constant, això no és gens fàcil. Jo mateix, tenia una perspectiva de la docència més adaptada a la meua època d’ensenyament obligatori, on els ordinadors els utilitzàvem tres o quatre hores per setmana. Avui, vint anys després, tot és molt diferent, i l’aprenentatge ha evolucionat d’una manera desmesurada. Es coneixen més tècniques d’estudi, es treballa molt més de manera digital i existeix més protagonisme de l’alumnat quan es treballa a les aules. Quan els estudiants acaben l’ensenyament obligatori o, fins i tot, la universitat, estan molt més preparats per enfrontar-se al món laboral i per integrar-se en el sistema.
En definitiva, pense que les TIC poden ajudar en l’educació, però sols si se’n fa un ús moderat i responsable. Si algun dia acabem dedicant-nos a la docència, hem d’estar preparats, per equilibrar l’aprenentatge i per adaptar-nos als canvis de l’era digital.
M’ha agradat molt el teu escrit, Núria. M’ha fet pensar en moltes coses.
Formeu part de la comunitat? Accés per veure més publicacions.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Benvolguda Núria,
Certament, les TIC són eines importants a l’hora d’aprendre una llengua i per la resta de camps, en general. Tot i això, pense que hem de cercar un equilibri entre les TIC i els altres procediments dels quals disposem per impartir docència. Les lectures en format de paper no s’haurien de perdre. De la mateixa manera, tot i ser una bona tècnica per l’estudi de l’alumnat, considere que pot ser contraproduent el fet de centrar-se exclusivament en les TIC. Si aconseguim una estabilitat entre la digitalització i l’aprenentatge basat en jocs (ABJ) i no deixem de costat el llibre imprès, generarem dinamisme en les aules i farem molts més partícips als estudiants. Potser inclús generem una millora en les habilitats socials i d’integració. Actualment, la societat és molt diversa i és una obvietat que passa també a les aules, fet que produeix que l’alumnat es relacione amb gent de diferents ètnies i cultures. Les tecnologies digitals no afavoreixen a la interactuació entre ells i és per això que crec que s’ha de trobar aquesta equanimitat entre les diferents tècniques d’aprenentatge.
Com bé afirmes, els docents estan “condemnats” a renovar-se i en una societat en un canvi tan ràpid i constant, això no és gens fàcil. Jo mateix, tenia una perspectiva de la docència més adaptada a la meua època d’ensenyament obligatori, on els ordinadors els utilitzàvem tres o quatre hores per setmana. Avui, vint anys després, tot és molt diferent, i l’aprenentatge ha evolucionat d’una manera desmesurada. Es coneixen més tècniques d’estudi, es treballa molt més de manera digital i existeix més protagonisme de l’alumnat quan es treballa a les aules. Quan els estudiants acaben l’ensenyament obligatori o, fins i tot, la universitat, estan molt més preparats per enfrontar-se al món laboral i per integrar-se en el sistema.
En definitiva, pense que les TIC poden ajudar en l’educació, però sols si se’n fa un ús moderat i responsable. Si algun dia acabem dedicant-nos a la docència, hem d’estar preparats, per equilibrar l’aprenentatge i per adaptar-nos als canvis de l’era digital.
M’ha agradat molt el teu escrit, Núria. M’ha fet pensar en moltes coses.
Cordialment,
Ferran