En aquesta darrera PAC ha quedat palès que cada escola i cada professor és un món. El professorat ha d´adaptar el seus coneixements i recursos a la manera de dur a terme l´ensenyament i adaptar-los al centre educatiu en qüestió. N´hi ha que són d´alta complexitat i, aleshores, s´han d’activar diferents estratègies per intentar arribar a l’alumnat i, contràriament, n´hi ha d’altres en què impartir classes de català no implica cap mena de complicació, si més no les mateixes que pot tenir qualsevol altra classe, ja sigui de matemàtiques o d´educació física.

Bé, les activitats en grup sempre tenen el component, que en certs moments pot atabalar una mica, d´haver de contactar amb els companys i companyes, posar-nos d´acord o cercar horaris per poder parlar. Finalment, però, quan s´aconsegueix l´objectiu comú d´enllestir la PAC en la millor de les condicions, sempre és satisfactori.

Entrevistar altres docents sempre és molt interessant, ja que t’adones que cadascú té les seves pròpies estratègies i motivacions per portar a terme la seva feina. Que la motivació i el rigor del professor s´encomani a l´alumne esdevé clau per mantenir encoratjat l´alumnat, i això depèn primordialment del professorat. Mostrar que el que ensenyes et provoca plaer i satisfacció és la millor tècnica sense cap mena de dubte perquè l´alumnat senti curiositat per aprendre.

Pel que fa a la diversitat de les aules, al cap i a la fi, penso que el més important com en molts altres aspectes de la vida, és l´empatia, i intentar crear un vincle horitzontal entre tot l´alumnat; que tant el professor com tota la classe surtin beneficiats de la diversitat cultural i lingüística. Pràctiques que altres grups han exposat, com les de treballar en grup o el treball cooperatiu, sempre són interessants mentre es facin de manera justa per a tots els integrants del grup.

És un treball que no ha anat del tot malament fer-lo en grup. Cadascú ha aportat el seu granet de sorra i, finalment, hem unit resultats i hem assolit els nostres objectius. Tant el coordinador, com el redactor, com els dos entrevistadors hem fet la nostra feina, i la comunicació sempre ha estat ràpida i fluïda.

Penso que en els treballs grupals és encara més important que en els treballs individuals començar-lo el més aviat possible, perquè cadascú tingui temps de fer la seva tasca, i perquè després es tingui temps de mostrar la feina feta i que els companys hi donin el seu vistiplau. Per a tots i totes sempre és un repte el treball en grup, però tal com he esmentat abans, quan s’obté un bon resultat la sensació és molt gratificant.