Per començar, m’agradaria agrair a tots els companys les seves aportacions, ja que m’han semblat molt interessants i he après coses que desconeixia fins ara.
En el nostre sistema educatiu comptem amb diferents mètodes d’ensenyament, i aquests han evolucionat ràpidament en els darrers anys per tal d’adaptar-se als canvis que vivim diàriament, sigui tecnològicament o socialment.
El treball cooperatiu m’ha semblat un sistema molt útil per tal de crear un vincle més proper entre els alumnes, per tal de treballar en equip i aprendre a repartir i dosificar la feina independent iequitativament.
A l’hora d’ensenyar una llengua s’han de tenir en compte molts aspectes, però trobo que les noves tecnologies poden ajudar molt a l’hora d’adquirir vocabulari i altres aspectes com saber fer un bon ús d’aquestes eines, de les quals fem ús diàriament.
Tot i això, trobo que hi ha altres aspectes com la gramàtica, que requereixen una explicació enfocada des d’un punt més tradicional per tal de poder assolir tots els continguts que presenti l’assignatura en concret. Però sempre intentant que les classes siguin amenes, motivadores i interactives.
Pel que fa al blog, trobo que és un sistema molt pràctic per posar en conjunt les idees de tots els companys i poder aprendre els uns dels altres. Ja que en presentar una PAC al RAC no sempre tenim l’opció de veure altres punts de vista, que moltes vegades ajuden en el nostre aprenentatge.
He descobert, gràcies als comentaris d’una companya, dos sistemes d’aprenentatge, els quals no en tenia coneixement. El sistema de l’escola Waldorf i el sistema de l’escola Decroly, comparteixen molts aspectes amb el sistema Montessori, ja que basen l’aprenentatge dels alumnes en el que es coneix com la vida quotidiana, abans que l’aprenentatge que coneixem basat a memoritzar i plasmar-ho en un examen.
Aquesta activitat m’ha ajudat a veure la importància que està prenent la tecnologia en la nostra vida. Tot i que alguns docents es resisteixen a fer ús d’eines interactives en les seves classes, trobo que poden ajudar en molts aspectes en l’aprenentatge, sigui en una assignatura d’àmbit humanístic, com en classes enfocades en l’àmbit científic o tecnològic. A l’hora de ser docents hem de tenir en compte que el nostre principal objectiu és ensenyar, però alhora demostrar als alumnes que l’ensenyament és divertit i didàctic, per tal de no oferir classes avorrides en les quals els alumnes no mostrin interès.
Aquesta primera PAC m’ha ensenyat a ensenyar, i desitjo que aquesta assignatura continuï per aquest camí, per tal de convertir-me en docent, en un futur no molt llunyà, i que els meus alumnes gaudeixin de les meves classes.
Debat0el Reflexió final de la PAC 1
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Benvolguda Núria,
Certament, les TIC són eines importants a l’hora d’aprendre una llengua i per la resta de camps, en general. Tot i això, pense que hem de cercar un equilibri entre les TIC i els altres procediments dels quals disposem per impartir docència. Les lectures en format de paper no s’haurien de perdre. De la mateixa manera, tot i ser una bona tècnica per l’estudi de l’alumnat, considere que pot ser contraproduent el fet de centrar-se exclusivament en les TIC. Si aconseguim una estabilitat entre la digitalització i l’aprenentatge basat en jocs (ABJ) i no deixem de costat el llibre imprès, generarem dinamisme en les aules i farem molts més partícips als estudiants. Potser inclús generem una millora en les habilitats socials i d’integració. Actualment, la societat és molt diversa i és una obvietat que passa també a les aules, fet que produeix que l’alumnat es relacione amb gent de diferents ètnies i cultures. Les tecnologies digitals no afavoreixen a la interactuació entre ells i és per això que crec que s’ha de trobar aquesta equanimitat entre les diferents tècniques d’aprenentatge.
Com bé afirmes, els docents estan “condemnats” a renovar-se i en una societat en un canvi tan ràpid i constant, això no és gens fàcil. Jo mateix, tenia una perspectiva de la docència més adaptada a la meua època d’ensenyament obligatori, on els ordinadors els utilitzàvem tres o quatre hores per setmana. Avui, vint anys després, tot és molt diferent, i l’aprenentatge ha evolucionat d’una manera desmesurada. Es coneixen més tècniques d’estudi, es treballa molt més de manera digital i existeix més protagonisme de l’alumnat quan es treballa a les aules. Quan els estudiants acaben l’ensenyament obligatori o, fins i tot, la universitat, estan molt més preparats per enfrontar-se al món laboral i per integrar-se en el sistema.
En definitiva, pense que les TIC poden ajudar en l’educació, però sols si se’n fa un ús moderat i responsable. Si algun dia acabem dedicant-nos a la docència, hem d’estar preparats, per equilibrar l’aprenentatge i per adaptar-nos als canvis de l’era digital.
M’ha agradat molt el teu escrit, Núria. M’ha fet pensar en moltes coses.
Cordialment,
Ferran